Reflexión

Feliz Cumpleaños!!

Feliz Cumpleaños Maragda!

Per molts anys, Esmeralda!

Ya son 13 años!!! Guardo muchos regalos para tí. De parte mía, de Anabel, de Irene, de Elena, de docenas de amigos y familiares que te quieren. Es una pena que las personas con las que estás ahora no me dejen decírtelo. Te nieguen algo tuyo. Aún así, espero que hoy y siempre seas la persona más feliz del mundo.

Aportación

Castanyada 2018

Felicitats Esmeralda !!

 

Aquest imant per a la nevera ho vas fer a l’escola el 2008. Encara recordo quant orgullosa i contenta  estaves. Segur que ara també fas coses molt boniques.

Jo també. Entre altres seguir buscant la manera de tornar-te tot aquest passat que t’han tret.

Passa-ho molt bé a la castanyada d’aquest any. T’estimem.

 

Reflexión

El fracaso con los menores no acompañados es un ejemplo del fracaso del sistema de protección

Publicat en el Diari de Sabadell, el Punt Avui, el Periódico de Catalunya i el diari Ara. Llegir aquí

Aquestes últimes setmanes s’estan posant en evidència les mancances del nostre sistema d’atenció a la infància i l’adolescència, davant l’arribada de menors migrants que arriben sense les seves famílies. A més de donar les culpes a tercers o d’organitzar màsters sobre el tema, l’administració hauria de saber com actuar davant d’un problema recurrent, que no és nou. No serveix l’excusa que són “allau” i ens desborden. El sistema no funciona, no accepta les innombrables crítiques que arriben des de tots els àmbits. No vol canviar. El fracàs amb els menors no acompanyats és un exemple més del fracàs del sistema de protecció. Sistema que també fracassa amb els menors que sí que estan acompanyats pels seus familiars, encara que molts tècnics de l’administració s’entestin a no respectar aquests vincles. Falta de garanties de defensa, impotència davant l’administració, arbitrarietat en les decisions, una organització complexa, poc transparent i privatitzada… massa coses que obliguen a repensar el nostre sistema i necessiten valentia per canviar el que no funciona. Comencem ja!


Estas últimas semanas se están poniendo en evidencia las carencias de nuestro sistema de atención a la infancia y la adolescencia, ante la llegada de menores migrantes que llegan sin sus familias.

Además de echar las culpas a terceros o de organizar másteres sobre el tema, la administración debería saber cómo actuar ante un problema recurrente, que no es nuevo. No sirve la excusa de que son avalancha y nos desbordan. El sistema no funciona, no acepta las innumerables críticas que llegan desde todos los ámbitos. No quiere cambiar. El fracaso con los menores no acompañados es un ejemplo más del fracaso del sistema de protección. Sistema que también fracasa con los menores que sí están acompañados por sus familiares, aunque demasiados técnicos de la administración se empeñen en no respetar esos vínculos.

Falta de garantías de defensa, impotencia ante la administración, arbitrariedad en las decisiones, una organización compleja, poco transparente y privatizada, protocolos insuficientes, demasiadas cosas que obligan a repensar nuestro sistema y necesitan valentía para cambiar lo que no funciona. ¡Empecemos ya!

Denuncia

Los herederos del sistema de protección de menores

Hace unos días un programa de investigación de La Sexta repuso una serie de reportajes sobre el robo de bebés en los años 80. Ver aquí.

¿Por qué será que todo me suena demasiado? Prepotencia de los poseedores de la verdad, desprecio a las familias, mafias que trafican con menores, vidas destrozadas, encubrimiento de sectores muy poderosos de aquella sociedad…

Salvando todas las distancias y adaptado a los nuevos tiempos… ¿Cuántos doctores Vela y cuántas sor María siguen actuando hoy en nuestro sistema de protección?

Algo hemos ganado: no han tenido que pasar 40 años para que la denuncia de lo que pasa hoy sea pública. Y cada vez lo será más!

Denuncia

Es pot reclamar i negar al mateix temps el diàleg?

Els documentals que denunciaven el sistema van tenir molt èxit i es va generar molt debat, que encara continua. Reprodueixo aquí els comentaris a un article publicat a social.cat, Missatges entre línies… i altres més explícits. No us perdeu els dos últims

  • Loli Rodríguez, Sabadell: Per fi ,enhorabona David . Ja sé i sabeu que no sóc objectiva amb tu , i que mai no comento , però ja era hora !!!! .
    Si ningú dona la cara , haurem de fer-ho nosaltres . Fins al capdamunt de la correcció política i dels missatges tebis , menys de la gran Araceli Lázaro . Fins al capdamunt de portar 9 anys apretant les dents i callant veritats com a punys .

    • Francisco Cárdenas, Barcelona: Jo també porto 9 anys intentant, simplement, parlar.

 

  • Judit López Ribera, Sabadell: Molt be David, una reflexio que ens hauría de fer pensar que no tot es audiencia. Sempre surt perjudicat el mes feble .

 

  • Francisco Cárdenas, Barcelona: No acceptar les crítiques no ha estat mai una bona estratègia. Sentir-se com l’únic que fa les coses bé, que posseeix la veritat, que es preocupa pels menors, que té vocació … a més de prepotent és ofensiu per als altres, ja que els situa en la posició de “enemics”. Res hauria d’estar més lluny de la realitat.
    Entenc que el que ha aparegut en els documentals cou. Però tot, insisteixo, TOT és ben real. Fins i tot, a dir de moltes famílies es queda curt.
    L’article desprèn un cert tuf de “matar el missatger” … tampoc es l’estratègia encertada.
    En cap moment dels documentals i els diversos debats que hi ha hagut he escoltat expressions com “entitats pèrfides i perverses”, “criminals” … potser vostè tingui més informació que els altres. Al final tot se sap. També els menors ara tutelats sabran moltes coses, si més no en arribar a la majoria d’edat.
    No sé si a les històries de milers de famílies, algunes reflectides en els documentals, hi ha premsa groga, bilis, “el groc acid, el groc roent …” El que segur que hi ha és molt de dolor. Molta injustícia. Molta impotència de tenir davant a una administració que cada vegada més persones (professionals també) planteja que cal reformar. Administració que suporta complexes estructures que no accepten el menor canvi en el seu estatus.
    No simplifiquem els discursos, ningú carrega contra “tota l’acció educativa d’una professió”. Només contra l’acció dels que tenen coses a amagar perquè no ho fan bé.
    Qui té por al debat?

 

  • Maren, Barcelona: Por desgracia las historias son ciertas, el dolor es real, el gran perjudicado el menor, no todos los ” profesionales” que intervienen en los casos tienen claro su código deontológico, no miran por el bienestar del menor.
    De hecho tengo en mis manos, una resolución administrativa del Colegio de Trabajadores Sociales de Catalunya, dónde está entidad admiten que existe falta de diligencia en algunos casos. Evidentemente todo esto repercute en informes erróneos y en retiradas injustas de menores de su núcleo familiar.
    Se ha planteado el dolor que siente el menor, cuando no puede estar con su familia?, el sentimiento de culpa, de frustración y de indefensión ante la retirada de un menor que sufre la familia?
    Dónde está Themis, en esos casos?. Jugando con su balanza de la justicia!, injusta para un menor que no siente el calor de su hogar, su familia. Es mejor que la Administración los encierre en una CRAE con decenas de menores sin el cariño de su familia, sin las personas que los quieren.
    Se habla de una realidad tangible, la retirada de un menor sólo la tendría que ordenar un Juez con una orden judicial.
    No personal administrativo con una resolución administrativa. Es evidente que se necesita un cambio radical en protección del menor.

 

  • Andreu Cruz, Vilassar de Dalt: Remet a la reflexió de Laura Roset, molt interessant. Llegir aquí

 

  • Vinyet Mirabent Sitges: Moltes gràcies David com a professional de l àmbit i persona agraeixo la teva veu i les teves reflexions, ho has clavat

 

  • Andrés Viñals Palomera, Sabadell: Però a veure una cosa: no sou familia, tu i ella, que viviu, i molt bé, d’aquest negoci, que sou patrons i gerents i gestors de craes creis crois i cruis i fundacions sense ànim de lucre que han entrat milions d’euros de subvencións en els darrers anys… i administradors d’empreses que us llogueu immobles per fer de crae a preu desorbitat, si a sobre teniu una cria que es va prendre a una altra familia en adopció amb les influències que teniu allá dins a l’ICAA.. que collons veniu ara traient pit i parlan de res? Haurieu de callar i no fer gaire soroll, home, una mica de dignitat!

 

  • Ceneta Pi Sant Adrià de Besòs: Us està quedant un corporativisme preciós! De debò, entendridor! A veure, una coseta… a totes les professions on hi ha en joc drets fonamentals de les persones hi ha sistemes de control i garanties per les parts afectades. Al món judicial el que no es pot provar, no existeix, els judicis es graven; al món policial, hi ha la unitat d’assumptes interns; al món penitenciari hi ha jutges de vigilància penitenciària, etc. En definitiva, el sistema ha previst mecanismes de transparència per evitar una vulneració arbitrària de drets fonamentals. Per què justifiqueu l’opacitat al sistema de ‘protecció de la infància i l’adolescència’? De veritat que no s’entén. No s’entén que no sigueu els primers a voler estar segurs de, d’una banda, que els infants i adolescents que hi ha als centres siguin els que hi han de ser i, de l’altra, que els educadors i equips directius de tots els centres facin bé la seva feina. Si tan us preocupen els infants dels centres, com manifesteu, hauríeu de ser els primers de criticar les irregularitats i arbitrarietats existents. Tancant files, negant evidències, sembla que el que esteu defensant és una altra cosa que poc té a veure amb defensar el dret dels infants a ser protegits, quan els cal… sembla que patiu per la viabilitat del sistema si es comencen a revisar casos, a exigir proves i a fer entrar les garanties judicials que evitin la indefensió de les parts afectades. Com a mínim, ho sembla…
Denuncia

“Tinc la sensació que un camió se’m va emportar la nena per davant”

“El 12 de març del 2009 començava una vida totalment nova pel Francisco. El dia abans li havia arribat un teletip de l’Administració catalana que el citava l’endemà, a les 9 del matí, a ell i la petita de 3 anys i mig que tenia a càrrec seu, a unes oficines de l’Avinguda Paral·lel de Barcelona. Només d’arribar, una funcionària li va agafar la nena i se la va emportar en una altra habitació. Li van dir que la tutela s’havia acabat perquè hi havia una resolució de retirada. Des d’aleshores, el Francisco no ha vist més la Maragda.”

Entrevista publicada a social.cat, el Diari digital de l’acció social a Catalunya. Llegir sencera aquí

Denuncia

Corporativisme mal entès

Els documentals “desemparats”, de TV3, han generat molt debat i una reacció corporativista mal entesa de part del sistema (els que controlen, decideixen, manegen milions d’euros, o potser tenen coses a amagar …). En aquest link hi ha una mostra d’això. Llegiu amb detall TOTS els comentaris. Transcric l’últim, de Ceneta Pi:

“Us està quedant un corporativisme preciós! De debò, entendridor! A veure, una coseta… a totes les professions on hi ha en joc drets fonamentals de les persones hi ha sistemes de control i garanties per les parts afectades. Al món judicial el que no es pot provar, no existeix, els judicis es graven; al món policial, hi ha la unitat d’assumptes interns; al món penitenciari hi ha jutges de vigilància penitenciària, etc. En definitiva, el sistema ha previst mecanismes de transparència per evitar una vulneració arbitrària de drets fonamentals. Per què justifiqueu l’opacitat al sistema de ‘protecció de la infància i l’adolescència’? De veritat que no s’entén. No s’entén que no sigueu els primers a voler estar segurs de, d’una banda, que els infants i adolescents que hi ha als centres siguin els que hi han de ser i, de l’altra, que els educadors i equips directius de tots els centres facin bé la seva feina. Si tan us preocupen els infants dels centres, com manifesteu, hauríeu de ser els primers de criticar les irregularitats i arbitrarietats existents. Tancant files, negant evidències, sembla que el que esteu defensant és una altra cosa que poc té a veure amb defensar el dret dels infants a ser protegits, quan els cal… sembla que patiu per la viabilitat del sistema si es comencen a revisar casos, a exigir proves i a fer entrar les garanties judicials que evitin la indefensió de les parts afectades. Com a mínim, ho sembla…”

Reflexión

Lo que la neurociencia nos dice sobre la separación familiar

Los traumas por separar a un menor de su familia pueden “programar” a un niño de por vida, aumentando el riesgo de depresión, ansiedad y trastornos psicóticos El costo para el individuo es potencialmente muy alto. También lo es para la sociedad.

Leer el reportaje completo aquí

Denuncia

370 milions d’euros en contractes ‘a dit’ de la Generalitat per gestionar centres de menors

Els centres de menors són a l’ull de l’huracà després de l’emissió del documental ‘Desemparats’, de TV3. La majoria d’aquests equipaments són gestionats per fundacions i entitats sense ànim de lucre. Però el sector mou molts diners, i no sempre de forma transparent: les dades analitzades per CRÍTIC revelen que 4 grans grups i 7 entitats han rebut 370 milions els últims 10 anys amb contractes negociats sense publicitat. Les entitats del tercer sector defensen la seva gestió però al mateix temps proposen un nou model d’acció concertada que garanteixi que ningú no es lucri prestant serveis socials.

Llegir sencer aquí

Denuncia

Mini-sèrie de documentals sobre el sistema de protecció de la infància i l’adolescència

A continuació els links d’accés als dos documentals i al debat posterior:

Desemparats. El dolor.

Desemparats. L’abús.

Desemparats. El debat.